L'any 2014 comença amb una fita històrica ja que Sant Joan d'Alacant rebrà la visita de la relíquia sagrada que posseeix més devoció a la província d'Alacant. Així, en el "Any de la Santa Faç" recentment declarat per l'Ajuntament d'Alacant amb motiu de la concessió de l'Any Jubilar i per la coincidència del 525 aniversari del "miracle de la llàgrima", es portarà al nostre municipi la imatge.
La Santa Faç, protegida en una urna transparent, sortirà el 16 de març del monestir on es custodia, en direcció a la parròquia de Sant Joan Baptista, a Sant Joan, població en la qual es guardava quan en 1489 va ser treta en rogació per implorar pluja. D'ella va brollar una llàgrima mentre era portada per un frare franciscà. Segons les cròniques, en aquest lloc, en el Barranc de Lloixa, és on avui s'erigeix el monestir.
L'última vegada que la Santa Faç va acudir a Sant Joan va ser amb motiu del V Centenari del Miracle de la llàgrima, en 1989. Ara, 25 anys després, la faç divina torna de forma extraordinària al municipi. La tarda del dia 17 de març se celebrarà un Romiatge per retornar-la al monestir. El sagrat llenç serà portat a coll fins al temple, on s'iniciarà la commemoració de l'Any de la Santa Faç amb una missa del bisbe, D. Jesús Murgui.
La tradició de la Santa Faç es remunta al 17 de març de 1489 i va tenir lloc en el barranc de Lloixa, a cavall entre les localitats de Sant Joan i Alacant, on s'assenta l'actual caseriu. Era un any d'extrema sequera i el sacerdot santjoaner Pedro Mena va proposar a dos frares franciscans -Francisco Bendicho i Francisco Villafranca-, els qui habitaven durant la Quaresma en l'ermita dels Àngels, organitzar una processó de rogacions amb el plec del sant sudario de la Santa Faç des de Sant Joan fins al santuari on ells descansaven, implorant aigua de pluja per als secs camps.
La peregrinació va començar a primera hora i al cap de recórrer "una cambra de llegua", segons les cròniques de llavors, el portador de la gasa de la Santa Faç va notar un pes que li va deixar immòbil i tots van veure que de l'ull dret de la relíquia sortia una llàgrima que, corrent fins a la galta, es va parar en ella i "va créixer de manera que no només els circumdants, mes encara els que es trobaven apartats, la van poder veure". Encara que la pluja no va arribar aquest dia, la tradició assenyala que a la setmana va haver-hi precipitacions que van alleujar la precària situació dels camps.
