L'Arxiu Municipal de Sant Joan d'Alacant, mitjançant el document del mes de març, vol rendir un petit homenatge a totes aquestes professionals, sens dubte dones pioneres que van treballar per un futur laboral millor per al seu col·lectiu i per una millora en les condicions higiènic-sanitàries de la dona embarassada i del nounat.
L'activitat de les dones que en 1923 es trobaven al capdavant del Col·legi de Matrones d'Alacant és digna de ser recordada, com també la labor d'assistència sanitària domiciliària que, amb les dificultats i manques pròpies de l'època, desenvolupava la matrona en cada poble.
Aquesta circular sembla un document interessant i digne de destacar per diversos motius. En primer lloc, per la preocupació que hi ha en ell per la salut de les dones embarassades: “És indiscutible que un bon servei sanitari, en el qual s'entén amb la merescuda importància quant es relaciona amb l'assistència a parts i higiene de la dona embarassada i infantil, revela en el poble que ho entén degudament implantat, una cultura plausible i un sentiment d'humanitat que li acredita d'estar regit per governants conscients dels seus deures polítics”.
També pel fet que en 1923, existira ja una organització col·legial encarregada de fer valdre els drets del col·lectiu de matrones, en un àmbit com el sanitari, fortament dominat per homes (metges i farmaceútics). Referent a açò baste recordar que en aquella època, i encara en posteriors, la matrona no formava part de la Junta Municipal de Sanitat, en aquell temps integrada només per homes.
El document deixa veure la preocupació d'aquest Col·legi per que totes les matrones puguen percebre un salari digne, motiu pel qual dirigeixen aquesta circular als ajuntaments instant-los a consignar ”com a mínim en els seus pressupostos la quarta part de l'haver d'un metge titular, amb destinació al sou o haver d'una Matrona”. Finalment, insten a proveir la plaça de Matrona: “Consignada en pressupostos la quantitat sol·licitada o la que estime aqueixa digna”.
L'activitat de les dones que en 1923 es trobaven al capdavant del Col·legi de Matrones d'Alacant és digna de ser recordada, com també la labor d'assistència sanitària domiciliària que, amb les dificultats i manques pròpies de l'època, desenvolupava la matrona en cada poble.
Aquesta circular sembla un document interessant i digne de destacar per diversos motius. En primer lloc, per la preocupació que hi ha en ell per la salut de les dones embarassades: “És indiscutible que un bon servei sanitari, en el qual s'entén amb la merescuda importància quant es relaciona amb l'assistència a parts i higiene de la dona embarassada i infantil, revela en el poble que ho entén degudament implantat, una cultura plausible i un sentiment d'humanitat que li acredita d'estar regit per governants conscients dels seus deures polítics”.
També pel fet que en 1923, existira ja una organització col·legial encarregada de fer valdre els drets del col·lectiu de matrones, en un àmbit com el sanitari, fortament dominat per homes (metges i farmaceútics). Referent a açò baste recordar que en aquella època, i encara en posteriors, la matrona no formava part de la Junta Municipal de Sanitat, en aquell temps integrada només per homes.
El document deixa veure la preocupació d'aquest Col·legi per que totes les matrones puguen percebre un salari digne, motiu pel qual dirigeixen aquesta circular als ajuntaments instant-los a consignar ”com a mínim en els seus pressupostos la quarta part de l'haver d'un metge titular, amb destinació al sou o haver d'una Matrona”. Finalment, insten a proveir la plaça de Matrona: “Consignada en pressupostos la quantitat sol·licitada o la que estime aqueixa digna”.