A TU DONA
El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona i les edils de l'equip de govern de l'ajuntament de Sant Joan no deixen passar l'oportunitat de dedicar unes línies a totes aqueixes dones d'ahir, d'avui i del matí que mitjançant el seu esforç diari barallen per aconseguir la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament.
L'homenatge és un record, en la mesura de les possibilitats, a les grans dones que ha donat la història i que en el seu moment van ser un exemple per als seus contemporanis, constituint avui un model i un espill en el qual mirar-se. I el record bé podria iniciar-se en el mateix lloc on la mitologia grega reconeixia que es trobava la llar de Faetón, el déu del sol, en els més recòndits confines d'Egipte.
Així, metafòricament, comença un viatge des de l'alba, des d'aquelles terres que van veure erigir-se com a sobirana del Nil a una dona, per primera vegada en la història. Va ser la reina Cleòpatra, que va dirigir amb mà de ferro un imperi en una època on els seus iguals estaven condemnades a ser mers objectes, en el més ampli sentit de la paraula.
Seria durant l'edat mitjana, l'època de major obscurantisme i discriminació cap a les dones, quan va brillar amb força un nom de dona en la memòria dels temps. Santa Juana d'Arc, donzella de Orleáns, com va ser canonizada en 1909 en reconeixement a una mort injusta i desproporcionada en el transcurs de la guerra dels Cent anys que va enfrontar les ànsies expansionistes de França i Anglaterra, i on una dona per primera vegada es convertia en l'heroïna de l'exèrcit gal situant-se sempre en primera línia de batalla, però sense arribar a empunyar mai un arma fent valdre simplement el seu patriotisme i la seua fe.
I d'un gran dama a una altra de “trenca i esquinça” segons ens narren les cròniques castellanes del segle XV: Isabel La Catòlica, que es va convertir en la primera reina de Castella, relegant al seu marit a mer consort i sent l'artífex del reformisme que portaria a convertir-se a un àrid altiplà en primera potència hegemònica de l'orbe durant dos llargs segles.
Per a ser conseqüents tampoc és possible oblidar de la rèplica anglesa de nostra ja comentada sobirana; Isabel I d'Anglaterra, que amb enginy i mà ferma va saber infringir un dur revés al monarca de les terres infinites en les quals mai es posava el sol al mateix temps i la seua “invencible” armada.
D'ací a Espanya, on, en un moment de dominació del nostre país per les tropes napoleòniques, una dona es va alçar contra l'ocupació de la seua nació després d'un canó fent retrocedir al disciplinat exèrcit francés. Les seues ànsies de llibertat i el seu amor a la pàtria espanyola van ser més fortes que les divisions armades de la legió napoleònica, la qual cosa li va portar a convertir-se en símbol i bandera de milers d'herois anònims que van arriscar valentament les seues vides per garantir la llibertat i el futur dels supervivents. La aguerrida mossa de terres aragoneses, Agustina d'Aragó.
A partir de finals del segle XIX van aparèixer les primeres veus a favor dels drets de la dona que advocaven per la igualtat de ple dret. Queda per al record la reivindicativa marxa de Nova York en 1857, on milers d'obreres tèxtils van marxar sobre els barris adinerats de la “capital de la llibertat” en protesta per les miserables condicions de les treballadores. I si de drets i garanties es parla, brilla amb llum pròpia el nom de Victoria Kent, la primera advocada que va exercir a Espanya.
La mare Teresa de Calcuta, Margaret Thatcher, Rigoberta Menchú, Indira Gandhi, Golda Meir, Ángela Merkel, la reina Sofia d'Espanya, Mª Teresa Fernández de la Vega i Soraya Sáenz de Santamaría, van anar solament algunes de les milers de dones que en algun moment de la història van aconseguir amb la seua voluntat, llance i el convenciment de les seues qualitats i valia, bandejar per sempre els prejudicis que els antics preconitzaven sobre el gènere femení.
Afortunadament, la societat camina ara unida per a finalitzar aquest llarg recorregut de segles, que involucra a tots i que no pot tenir un altre resultat que la plena igualtat de fet i de dret.
Des d'aquestes línies es convida igualment a tots els santjoaners a la pròxima Gala de la Dona del dissabte 10 de març, a les 20 hores, en l'auditori de la Casa de Cultura, que sens dubte és el millor homenatge que se'ls pot fer a totes les dones referides en el text i a totes les que, de forma anònima, van treballar perquè el 8 de març siga un dia de celebració dedicat a la dona.
