Mitjançant un acte institucional, organitzat juntament amb l'associació cultural Lloixa, Sant Joan va reconèixer el sacrifici de diversos ciutadans afusellats pels soldats de Napoleó en l'avanç d'est cap a la província durant el transcurs de la “Guerra del Francès” o Guerra de la Independència, en la lluita contra el domini de Napoleó sobre terres espanyoles i en aquest cas repel·lits en el seu atac a la ciutat d'Alacant.
La documentació original de l'Arxiu Parroquial que permetria corroborar aquests fets, va desaparèixer en els anys 80. Encara així en el llibre 'Resumeixen Històric de 1978' és copiat quasi literalment, per la qual cosa, malgrat no conservar el document original, es pot donar validesa a la transcripció que van fer els autors. En aqueix mateix llibre se cita que a més els francesos van assaltar l'ermita del Calvari apoderant-se d'un quadre de gran valor.
Així, aqueix va ser el lloc escollit per a realitzar aquest homenatge, dotant de significat històric a una ermita que a dia d'avui manca d'ús i significació en faltar-li el Via Crucis que pujava fins a ella, i tenint en compte a més la proximitat al Calvari bessó de Mutxamel, visible des de l'ermita *santjoanera i lloc on el 25 d'abril de 1812 es va produir la Batalla del Calvari de Mutxamel.
D'aquesta manera, a les 16:30 hores es va partir a peu des de l'Església de Sant Joan baptista fins a l'Ermita del Calvari de Sant Joan, on es va descobrir una placa commemorativa davant tots els santjoaners que van assistir a l'esdeveniment, entre els quals es trobaven el cronista oficial de la Vila, Isidro Buades, així com les reines i dames de la Foguera Plaza Maisonnave i del Casal de la Tercera Edat. L'acte va explicar a més amb una actuació de la societat musical La Pau.
Alfredo el Campello, membre de Lloixa, va prendre la paraula per a “animar a tots els investigadors locals i provincials que han estudiat la Guerra de la Independència en la nostra província al fet que coneguen i difonguen aquests petits episodis locals, que si ben no són molt importants per a l'esdevenir de la guerra a nivell nacional, si que ho són per a la petita història dels municipis”.
Per la seua banda, l'alcalde Manuel Aracil va tancar l'acte amb unes paraules de reconeixement als 29 afusellats. Heus ací la llista dels assassinats: Esteban Marco (Vidu de Vicenta Gosálbez), Vicente Pérez (Vº de Josefa Pérez), Miguel Soler (espòs de Mariana García), José Sánchez (espòs de Josefa Ruzafa), Vicente Més (metge titular del poble, espòs de Josefa Gosálbez i avantpassat del Doctor Vicente Gadea), Tomás Asensio, Baptista Marque, Bautista Gosálbez Bernabeu, Mª Luisa Dusática, Gregorio Llorens, Félix Terol, Ramón Buades, Rafael Llorca, Josef Riera, Esteban Cabrera, Andrés López (en finca La Mota), Tomás Asensi (en finca Bonança), Sebastián Lluna i Francisco Belmonte (tots dos en Lloixa), José Sala i Josefa María Buades (matrimoni, assassinats en el Camí de la Condomina), José Santonja (en Cotella), Salvador Sala i Antonio Orts (morts en la finca dels Comtes de Soto Amé), Sebastián Juan i Manuel Gomis (en la finca Pastor, de la Condomina), Josef Baeza, Francisco Baeza de Linom i un desconegut trobat en La Coix.
