La Regidoria de Cultura organitza una inauguració on actors de Maniquí Teatre van dramatitzar escenes que es van viure en aqueixa finca al final de la Guerra Civil
En 1939 va acollir reunions secretes en el final de la Guerra Civil i hui dia és un símbol de reconciliació. L'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant ha inaugurat les obres de restauració del refugi antiaeri de Pedro José, un recinte construït fa 84 anys per a salvar vides i que ara es recupera com a memòria d'una època que mai s'ha de tornar a repetir. Un refugi excavat 8 metres sota terra en ple conflicte armat, que s'amaga en el subsol de la finca que hui dia alberga el Jutjat de pau. Tot un gir radical: de patir la guerra a alimentar la pau.
Prop de 200 persones van assistir a una inauguració esperada, que no es va poder realitzar mesos arrere a causa de la campanya electoral. Una posada de llarg que va ser un 5 de setembre per a recordar un altre fet històric: el 5 de setembre de 1936, el fotoreportero Robert Capa va capturar la foto ‘Mort d'un milicià’, una de les fotografies més conegudes de la Guerra Civil espanyola, considerada com una imatge icònica del segle XX. Una reproducció d'aqueixa foto va presidir l'acte d'inauguració, en el qual van actuar uns solistes de la Sociedad Musical La Paz i un grup d'actors de Maniquí Teatre, que van dramatitzar diverses escenes de converses, possiblement reals, que es van viure en la Finca Pedro José quan Alacant i els seus pobles veïns van patir el final de la Guerra Civil.
L'esdeveniment organitzat per la Regidoria de Cultura, que dirigeix l'edil David Aracil, va començar amb la clausura de l'exposició 'Vila Rússia d'Alacant', una retrospectiva històrica, creada per l'Arxiu Municipal, que aquests dies s'ha pogut visitar en el Saló de Plens de l'Ajuntament. Després de l'explicació oferida pel director de l'arxiu, Gaspar Belmonte, regidors de tots els grups polítics de la corporació municipal (PP, PSOE, Vox i Compromís), representants d'entitats festeres, components d'associacions locals i veïns interessats en la història del seu poble van acudir a conéixer el refugi antiaeri de la Casa de Pedro José.
Aquestes obres de restauració han comptat amb el suport tant de la Generalitat Valenciana com de la Diputació d'Alacant. L'obra, un cost total d'uns 40.000 euros, està inclosa dins del Pla +Prop de la Diputació d'Alacant. A més ha rebut una subvenció de la Generalitat Valenciana de 18.000 euros per a la museïtzació del refugi antiaeri.
En l'apartat d'intervencions, l'alcalde, Santiago Román, va destacar l'emotivitat que es desprenia d'una jornada com aquesta, on “la paraula refugie té un gran significat, el d'auxili a persones que necessiten ajuda per a salvar les seues vides, un refugi que ara és símbol de pau”. Román va recordar que “hui dia continua havent-hi refugis on amagar-se, com a Ucraïna, on hi ha gent que fuig de les bombes, la qual cosa ens ha de servir per a donar-li al refugi de Pedro José el valor que es mereix”, va comentar l'alcalde.
Procés de recuperació
Tot el procés de recuperació del refugi va ser explicat al públic per l'antropòloga Verónica Quiles, responsable de l'excavació i del projecte expositiu, i pel regidor de Cultura, David Aracil. Aquest xicotet amagatall és un refugi antiaeri destinat a protegir la família del tinent de carabiners José Muñoz Vizcaíno i del personal civil i militar resident en la finca en 1939. El refugi disposa de dues boques d'accés, encara que podria existir una altra a través de l'antic celler, segons algunes fonts consultades, per les quals s'accedeix a sengles escales i corredors que condueixen a una galeria central.
Per a realitzar aquesta actuació, l'Ajuntament de Sant Joan va consultar amb persones que van viure a la casa, com és l'última propietària de la finca, Carmen Ivorra i la filla de la mestressa de la finca, Rafaela Baeza Seva, els qui van realitzar una descripció de com recordaven l'estructura i de les entrades amb les quals comptava. Va ser a partir d'aqueixa informació quan va ser possible iniciar la intervenció entre 2016 i 2017, a través d'una actuació arqueològica per a la localització de les entrades i excavació del refugi, descobrint dos d'aqueixes tres entrades.
Evocar aqueixa època tan fosca va ser el pilar on es va assentar la dramatització de les converses sobre la fi de la guerra i l'eixida de republicans a l'exili que va commoure al públic que va assistir a la inauguració del refugi. Una representació teatral on el protagonisme va recaure en la història de José Mallol Alberola (del bàndol nacional) i José Muñoz Vizcaíno (del bàndol republicà), dos homes que es van esforçar a salvar vides i estalviar sofriment als seus semblants. Per damunt del seu credo polític, cultivaven un pressentiment més íntim i d'acord amb l'essencialment humà: la compassió, l'empatia i la generositat envers el proïsme.
Com va narrar el regidor de Cultura, David Aracil, “tots dos posen de manifest que en el transcurs de la Guerra Civil, en tots dos bàndols, malgrat el tremend malson viscut, va haver-hi innombrables i exemplars casos d'elevat sentit moral i enorme dignitat, tant en practicants de l'ateisme a ultrança, foren aquests de procedència comunista, socialista, anarquista o un altre signe polític, així com la de ciutadans d'idees conservadores, falangistes i profundament cristianes. El seu exemple, en suma -va continuar Aracil-, és el d'un servei de lliurament generós al proïsme, incloent-hi la tolerància, la pràctica del perdó i la reconciliació”.
A més d'oferir aquest in memoriam de José Muñoz Vizcaíno i José Mallol (del qual van assistir diversos familiars a l'acte), i de tindre paraules de record per al cronista oficial de Sant Joan, Isidro Buades (“espere que des d'allà dalt se senta orgullós que el seu poble, al qual tant va voler, es va preocupar, va acaronar i va cuidar la nostra història”), David Aracil també va agrair la labor de tots els regidors de Cultura de Sant Joan, de diferent signe polític, que es van implicar en aquest projecte des dels seus orígens, com són Clara Rodríguez, EstherDonate i Javer Yebes, els quals “van treballar perquè la història santjoanera i els seus protagonistes tinguen el tracte que es mereixen”.
Per a Aracil, “el refugi antiaeri ja és una realitat i els esdeveniments fonamentals que allí es van viure mai més cauran en l'oblit”, va evocar el regidor en les seues paraules. L'objectiu de la Regidoria de Cultura és organitzar visites al refugi de Pedro José a partir del mes d'octubre.
