BREU HISTÒRA DE L’AMSJA
La pròpia definició d'arxiu [1] ens remet a l'existència d'una institució productora que exerceix unes funcions i per tant genera i rep documentació que és prova i garantia de les seues accions, activitats i drets. En aquest sentit la primera vegada que el nostre municipi va gaudir d'independència administrativa -i per tant va generar i va custodiar un arxiu propi- va ser en el període que va de 1593 a 1614, moment en què es va segregar de la ciutat d'Alacant, sota l'autoritat de la qual va estar des de la conquesta cristiana de les nostres terres; rebent el títol d'Universitat. Tenim constància, gràcies al cronista Bendicho [2] que en aqueix temps la documentació va estar guardada en l'incipient ajuntament, sent lliurada a Alacant amb la pèrdua de la independència.
Les aspiracions a ser un municipi propi es reprendrien més endavant i així, en una ressenya inclosa en el Memorial que sigue la Universidad de San Juan y Benimagrell con la ciudad de Alicante y el fiscal de S.M., sobre segregación de dicha Universidad… [3] sabem, que en el període que va de 1619 a 1734, s'havia construït a Sant Joan un ajuntament amb presó i arxiu. Si bé la independència definitiva no s'aconseguiria fins a una data incerta entre 1779 i primers anys de 1800, quan la guerra contra els francesos es deixaria notar en les nostres terres.
La convulsa història del segle XIX no va afavorir per descomptat a la conservació dels documents. De fet, l'establiment d'un ajuntament plenament actiu és molt difícil de precisar, en aquest sentit és significatiu que el primer alcalde citat es remunte a 1835 [4] o que el document més antic que conservem en el nostre fons, el Llibre registre de Passaports, estiga datat en 1847.
Per aqueixes dates el mestre d'obres Vicente Pérez Pérez presentava a Madrid el seu examen de graduació en arquitectura en el qual va traçar un projecte que, d'haver-se realitzat, hauria suposat un gran pas modernitzador per al nostre municipi. Pérez va dissenyar un nou edifici d'estil classicista per al qual es requeria demolir les cases contigües del consistori del moment, situat a la que diu ser "única plaça de la vila" -desconeixem si es refereix a la plaça de la Creu o a la de Maisonnave totes dues existents llavors- i va planificar distribuir-ho en dues plantes amb sales per a, entre altres serveis, escoles estil Langaster (sic), presó, carnisseria, secretària i, com no, el seu arxiu [5].
És a partir de la segona meitat del XIX quan comencem a tenir sèries documentals més ben conservades, per exemple, les relacionades amb les rendes i impostos. El Llibre d'Actes del Cabildo -el Ple Municipal- més antic és de 1870 i pel que respecta a censos i padrons d'habitants hem d'esperar a 1872. El primer inventari de l'arxiu municipal el redactaria el Secretari Municipal en 1895 [6]. Ordenat per matèries i cronològicament, abastava tota la documentació elaborada en l'exercici del seu càrrec entre 1851 i 1896.
El creixement del nostre municipi, que en 1885 li va valdre la concessió del títol de Vila, va fer que la seu de l'edifici consistorial -i per tant l'arxiu- canviara diverses vegades d'ubicació. De la casa que ocupava al carrer Major núm. 16, en 1928 es va passar a la Plaça d'Espanya, dins del projecte d'eixample que portaria a l'obertura de la Rambla i la reestructuració urbana del nucli [7]. En l'estiu de 1937 -sent Secretari Municipal Basilio Sala Ortolà-, en plena Guerra Civil, tenim documentada l'obra de condicionament d'una habitació o magatzem per a arxiu, així com l'adquisició de prestatgeries de fusta. Sense que tinguem notícies que l'ajuntament fóra assaltat o saquejat durant la Guerra -com sí que va passar amb l'Església parroquial-, al març de 1939, finalitzada la contesa, es va rebre ordre precisa de confiscació dels arxius i documents dels “desafectos” al nou règim. Gran part d'aqueixos registres mai van ser traslladats a Madrid o a Salamanca -on la dictadura va formar un gran conjunt documental confiscat als vençuts- i romandrien sent conservats en l'Arxiu Municipal.
De la dècada dels 50 data un altre inventari de la secretaria municipal que abasta dates que es remunten a 1868 [8]. La falta d'espai a la Casa Consistorial -i la poca consciència del seu valor- va obligar al fet que es traslladaren gran nombre de lligalls a dependències del nou Mercat Municipal, edificat en la dècada dels 60; així com també a locals del carrer Manuel Amorós.
L'impuls donat a la investigació històrica, amb la publicació del Resumen histórico de la Villa de San Juan de Alicante, del cronista Manuel Sánchez Buades i el rector Federico Sala Seva en 1978, així com el naixement de l'Associació Cultural Lloixa a principis dels 80; va fer que sorgira una preocupació cap a la conservació de l'Arxiu Municipal. En el butlletí núm. 55 de l'A. C. Lloixa, de 1986, es proposava com a tema del mes “l'estat i futur de l'arxiu municipal”, en aquells dies inaccessible i en risc de perdre els lligalls depositats en el Mercat per les humitats, dispersió del fons i falta de protecció. En els anys 90 va ser traslladat part del fons documental als soterranis de la nova Casa de la Cultura en el Carrer La Mar, on a vegades arribaven els documents en lamentable estat de conservació, segons ens explicava el cronista Isidro Buades Ripoll (1928-2019), gran amant de les nostres tradicions i història i defensor de la creació de l'arxiu municipal. No obstant això, caldria esperar a l'any 2000 perquè començaren les labors de recuperació, seguint criteris arxivístics, per part de Carolina Pérez Alemany, Noelia Marcos Fuster i Jorge Payà Sellés [9], sent aquest últim responsable dels treballs d'organització, posada en servei i difusió fins a febrer de 2013.
En 2011 la documentació seria traslladada a la seua ubicació actual en els soterranis del Centre Cultural, comptant amb depòsits, zona de treball, sala de consulta i espai per a activitats de difusió i exposicions. L'AMSJA, adherit al Sistema Valencià d'Arxius en Xarxa (SAVEX) i acollit a l'assessorament tècnic del Pla d'Ajuda a Arxius Municipals de la Diputació, és la base del sistema de gestió documental municipal i en l'actualitat afronta el repte de la digitalització de l'administració alhora que continua atenent les demandes internes i externas d'accés a la informació i la documentació.
NOTES
[1] www.ica.org
[2] BENDICHO, V. Chronica de la Muy Ilustre, Noble y Leal Ciudad de Alicante […] Edició de María Luisa Cabanes Català i Cayetano Más Galvañ, Ajuntament d’Alacant, 1991, pàg. 331.
[3] Archivo Histórico Nacional, Consejos, legajo 22.807. Segons cita de: Dueñas Moya, M. Territorio y jurisdicción en Alicante: el término general durante la Edad Moderna. Institut alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 1997, pàg. 129.
[4] Campello Quereda, A., “Alcaldes de Sant Joan de 1834 a 2017” en Llibret de festes del Cristo de la Paz, Comissió de festes en honor al Santíssim Cristo de la Paz, 2017, pàg. 212
[5] Balsalobre, Juana M., Catálogo de proyectos de académicos, arquitectos y maestros de obras alicantinos. Censura de obras y otras consultas en la Academia de San Fernando (1760-1850). Institut alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2002. Academia de San Fernando, Gabinete de dibujos y planos, A.S.F. A-2935, 2936 y 2937
[6] Inventari AMSJA 1895, signatura 130/01
[7] Sánchez Buades i Sala Seva, Resumen histórico de la Villa de San Juan de Alicante, Ajuntament de Sant Joan d'Alacant, 1978, pàg. 229.
[8] Inventari AMSJA 1950, signatura 130/02
[9] Payà Sellés, J., “El Archivo Municipal de Sant Joan d'Alacant”, en Revista Canelobre n° 58, Institut alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2011, pàg. 384.